• Contacte
29
Oct.

VI Jornades Catalunya Futura. La crisi de la Covid-19: una oportunitat per accelerar la implementació de l’Agenda 2030

Lloc: Barcelona

Sota el títol “La crisi de la Covid-19: una oportunitat per accelerar la implementació de l’Agenda 2030”, les VI Jornades Catalunya Futura pretenen abordar algunes de les dimensions essencials d’aquesta crisi (l’ambiental, la socioeconòmica i la del coneixement), des de la reflexió, l’anàlisi i el treball conjunt dels actors, sobre la base de col·laboracions i aliances significatives, i amb un ferm compromís amb l’Agenda 2030 concebuda com un full de ruta comú, avui més rellevant que mai, cap a un futur més sostenible.

Programa

09:00
29 Octubre

Arribada dels participants i cafè de benvinguda

09:15
29 Octubre

Obertura de les VI Jornades Catalunya Futura a càrrec de representants de les institucions promotores de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI)

  • Maria José Figueras, presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
  • Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball Nacional i vicepresident de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE)
  • Josep González, president de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)
  • Àngel Pes, director del Centre d’Estudis Internacionals (CEI), director de l’Observatori dels ODS i les empreses espanyoles de la Fundació Bancària ”la Caixa” i president de la Red Española del Pacto Mundial de les Nacions Unides en representació de CaixaBank (juny 2012- juliol 2020)
  • Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement del Govern de la Generalitat de Catalunya (pendent de confirmar)
09:45
29 Octubre

Presentació de la Plataforma CTI i introducció a les VI Jornades Catalunya Futura

  • Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i director de la Global University Network for Innovation (GUNi)
  • Anna Terrón, directora de la Fundación Internacional y para Iberoamérica de Administración y Políticas Públicas (FIIAPP)
10:15
29 Octubre

Ponència principal sobre el món post-Covid-19

  • Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política i investigador Ikerbasque a la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea
11:15
29 Octubre

Pausa-cafè

11:45
29 Octubre

Primera sessió de treball. La Covid-19 i la urgència de combatre la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic


Presentació inicial:
Josep M. Antó, exdirector fundador de l’ISGlobal i catedràtic de Salut Pública a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)


Nombrosos investigadors vinculen la Covid-19, malaltia d’origen zoonòtic causada pel coronavirus SARS-Cov-2, als processos de degradació del medi ambient i a l’emergència climàtica. Havien estat moltes les advertències de la comunitat científica sobre el risc de desenvolupament i propagació de nous virus i epidèmies, amb implicacions per a la salut pública i, per tant, per l’ODS-3 Salut i benestar, que comporten la pèrdua de la biodiversitat i l’extinció d’espècies silvestres, causada per la intrusió dels individus en hàbitats naturals i l’alteració dels mateixos per dur-hi a terme activitats humanes (canvis en l’ús del sòl, urbanització descontrolada, turisme desregulat, expansió de l’agroindústria, desforestació, sobrepesca, mineria, caça furtiva, comerç de fauna salvatge, entre d’altres)[1].

A més, tal com succeeix amb els problemes de salut globals[2], el caràcter sistèmic de la pandèmia fa que altres factors esdevinguin claus tant per a la disseminació mundial de la malaltia com per al seu impacte i les estratègies de control. En el cas de la pandèmia de la Covid-19, es pot apreciar la influència d’un ampli ventall de factors que se sumen als ambientals anteriorment citats: factors socials i demogràfics (urbanització, mobilitat, envelliment, pobresa i desigualtats), factors polítics (fragmentació del multilateralisme, debilitament de la infraestructura de salut pública, suport dèbil a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), governs de caire populista i autoritari), i factors econòmics (major mobilitat, producció i consum intensiu de béns i serveis).

Paradoxalment, en el context d’aquesta crisi sanitària, s’ha fet palesa la gran capacitat de recuperació de la natura i les espècies, així com les seves funcions, quan les persones hem deixat d’actuar agressivament contra elles. En efecte, com a conseqüència de les mesures de confinament de la població i a la disminució dràstica de la producció i el transport, s’han reduït enormement les emissions de CO2 i ha millorat la qualitat de l’aire en àrees d’arreu del món, resultant en un efecte positiu en l’ODS 13- Acció pel Clima. Malauradament, aquests impactes colaterals positius seran probablement transitoris, mentre que els efectes negatius en la societat i les economies poden debilitar el compromís dels estats amb l’Acord de París sobre Canvi Climàtic i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. És per això que cal enfocar la recuperació com una gran oportunitat per promoure canvis transformatius a gran escala per tal de revertir la degradació dels sistemes naturals i assolir un desenvolupament socialment just i equitatiu.

  • Des de la perspectiva de la Recerca i la Innovació Responsables (RRI), fins a quin punt la irrupció de la pandèmia de la Covid-19 pot influir en la percepció de la societat i la classe dirigent respecte la importància de les polítiques ambientals i de mitigació i adaptació al canvi climàtic i, en general, en la seva presa de consciència sobre el fet que la salut de les persones està estretament relacionada amb la salut planetària? Com la comunitat científica pot millorar la translació i la comunicació sobre el coneixement creat al respecte i, de manera més àmplia, el diàleg i la implicació de la societat?

  • De quina manera podem incidir, mitjançant la col·laboració entre tots els agents de la societat, en la gestió de l’espai públic i la mobilitat per transformar les nostres ciutats en llocs més resilients i saludables de cara a futures pandèmies i reptes lligats a l’emergència climàtica, en línia amb l’ODS 11- Ciutats i Comunitats Sostenibles i en el marc d’un reforçament del Pacte Verd a Europa (European Green Deal) i d’una major coherència entre aquest i altres polítiques europees?

  • Ateses les mancances detectades en els serveis de salut pública i els serveis de d’atenció a la salut, com es poden emprendre reformes transformadores que els enforteixin, els modernitzin i els facin més resilients i, d’aquesta manera, millori la seva capacitat d’afrontar altres crisis similars degudes als riscos sistèmics del nostre temps (migracions massives, fenòmens meteorològics extrems, epidèmies de malalties cròniques)?

  • Amb l’objectiu que les millores que s’han produït en el medi ambient durant la pandèmia del Covid-19 perdurin en el temps una vegada aquesta finalitzi i es reactivi l’economia global, de quin mode els governs i els científics poden ajudar les empreses a emprendre estratègies d’economia circular i bio-economia, neutra en carboni, i a utilitzar fonts d’energia renovables, en consonància amb l’ODS 7- Energia neta i assequible i l’ODS 12- Consum i producció responsables?

Debat

 

[1]C O’Callaghan, JM Antó. COVID-19: A disease of the Anthropocene. Env Res 2020.

[2]A McMichael. Influence on Human Health of Changes Related to Globalization. New England J Med 2013.

13:15
29 Octubre

Dinar

14:30
29 Octubre

Segona sessió de treball. La recessió econòmica i l’increment de la pobresa i les desigualtats derivades de la Covid-19, una ocasió per avançar vers una societat més justa, inclusiva i solidària


Presentació inicial: Antón Costas
, president de la Fundació del Cercle d’Economia i catedràtic de Política Econòmica a la Universitat de Barcelona (UB)

La pandèmia del Covid-19 està tenint impactes devastadors en els àmbits social i econòmic, sobretot, en països en vies de desenvolupament, països en conflicte i entre aquells segments de la població de països amb alts ingressos que ja es trobaven en situació de vulnerabilitat. Amb l’objectiu d’aplanar la corba de contagis i evitar, així, el col·lapse dels sistemes sanitaris públics, els estats s’han vist obligats a adoptar estrictes mesures de quarantena, restricció de moviments i confinament i a forçar l’aturada de l’activitat econòmica. Tot plegat ha abocat l’economia mundial a la que es pronostica que serà una recessió sense precedents que, a més del desplomament del PIB, tindrà com a importants efectes l’augment de les taxes d’atur, la disminució del poder adquisitiu de les classes mitjanes i la intensificació de la pobresa i les desigualtats, inclosa la de gènere, entre i dins dels països, repercutint negativament, doncs, en els ODS 1, 2, 5, 8 i 10, Fi de la pobresa,  Fam zero, Desigualtat de gènere, Treball digne i creixement econòmic, i Reducció de les desigualtats, respectivament.

A diferència d’allò que va succeir durant la crisi econòmica i financera de l’any 2008, quan els governs per afrontar-la van prioritzar el recolzament del sistema financer i la implementació de polítiques d’austeritat fiscal, per pal·liar les conseqüències de la crisi actual aquests han optat per evitar que les empreses tanquin per falta de liquiditat, han donat cobertura d’ingressos als treballadors que s’han quedat sense feina i han fet arribar ajudes a les llars per mantenir els nivells de consum i evitar un escenari de deflació. Com a resultat, els estats han vist augmentar enormement el dèficit i el deute públics.

Entre d’altres fragilitats del sistema, com la necessitat de revisar el model de cures i atenció a les persones grans, principals víctimes del coronavirus i de l’aïllament, o la importància de la prestació alimentària oferta als nens i nenes de famílies amb pocs recursos econòmics pels col·legis públics, ara tancats, en el transcurs de la pandèmia s’ha fet evident que molts professionals, majoritàriament dones i joves, que desenvolupen treballs essencials per a la vida ho fan en condicions laborals de precarietat i són retribuïts amb salaris molt baixos, una situació, la dels treballadors pobres, que cal revertir de manera que la societat, els governs i les empreses posin en valor aquestes activitats.  

  • En el cas de l’Estat espanyol, país de la Unió Europea on han crescut més les desigualtats en els darrers anys, és factible que el govern s’hagi compromès a garantir un ingrés mínim vital contra la pobresa severa com la que existeix a altres països del continent, ara que, arran de la crisi econòmica provocada per la Covid-19, aquesta prestació ha entrat amb força en el debat polític? Ajudaria això a reforçar la solidaritat entre els socis del nord i el sud d’Europa recentment qüestionada?

  • Pot ser concebuda aquesta crisi econòmica com una ocasió per construir un nou contracte social, ja sigui aquest entre els líders empresarials (inclosos les organitzacions sectorials i patronals i els seus membres) i els seus treballadors a través de la consolidació de la seva legitimitat gràcies a un comportament socialment responsable, ja sigui, entre els governs i les persones i famílies més desavantatjades per mitjà de mesures de protecció social i del treball com la creació d’un “fons nacional per a la plena ocupació”?


Debat

16:00
29 Octubre

Tercera sessió de treball. La necessitat de fer una aposta decidida pel coneixement, la innovació i la tecnologia per acabar amb la Covid-19


Presentació inicial: Pastora Martínez
, vicerectora de Globalització i Cooperació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i, Carlos Mataix director del Centro de Innovación en Tecnología para el Desarrollo (itdUPM) i professor titular de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM)

Investigadors de tot el planeta han treballat i treballen a contrarellotge per accelerar la producció de tests, trobar una vacuna i descobrir tractaments terapèutics eficaços per protegir les persones contra la Covid-19. Indubtablement, la victòria contra el virus passarà per l’impuls d’avenços en la recerca, la tecnologia i la innovació, per la promoció de la col·laboració i l’aprenentatge entre científics de diferents països, i per l’ús ètic d’eines com l’anàlisi de dades massives (big data) i la intel·ligència artificial amb l’objectiu d’obtenir informació processable a temps real i predictiva. A més, la comunitat investigadora, per mitjà dels seus consells i recomanacions, ha esdevingut clau durant la crisi sanitària en la formulació de polítiques públiques.

L’altre pilar del coneixement, l’educació, i amb ella l’ODS-4 L’educació de qualitat, s’ha vist fortament afectada pel tancament sobtat d’escoles i universitats de tot el planeta. Totes les activitats, especialment la docència, s’han hagut d’adaptar de forma accelerada al format virtual, en moltes ocasions sense el suport necessari a professors i alumnes per fer-ho de forma efectiva. Al seu torn, l’ensenyament a distància a través de les tecnologies digitals ha posat de manifest que encara hi ha molt camí per recórrer per tal de garantir l’equitat en l’accés i la retenció en el si dels sistemes educatius. No menys important, les experiències de mobilitat internacional s’han reduït i, per tant, també la generació d’ingressos, alhora que ha disminuït el finançament provinent tant del sector públic com del sector privat.

  • Com podem reforçar en el curt i en el llarg termini la innovació i la col·laboració público-privada que s’ha promogut durant la crisi sanitària de la Covid-19, per exemple, quan, en coherència amb l’ODS-9 Indústria, innovació, infrastructures, les farmacèutiques i governs han sumat esforços per augmentar el nombre de tests a la població, indústries han variat les seves línies de producció per fabricar màscares i ventiladors, i empreses tecnològiques han proporcionat eines digitals per comunicar directrius de salut pública?

  • Entenent aquest és un moment idoni per repensar l’educació superior, la seva missió i els seus valors, cap a on cal orientar el rol de les universitats perquè puguin contribuir, en major mesura, al bé públic i a la responsabilitat social?


Debat

17:30
29 Octubre

Pausa-cafè

18:00
29 Octubre

Quarta sessió de treball. L’Aliança Catalunya 2030: un marc de referència des d’on reconstruir Catalunya després de la Covid-19


Presentació inicial: Arnau Queralt
, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) del Govern de la Generalitat de Catalunya i president de la xarxa European Environment and Sustainable Development Advisory Councils (EEAC), i Xavier Cuadras Morató, director de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

Els reptes i les oportunitats que planteja l’Agenda 2030 per tal de fer efectiva una profunda transformació social, econòmica i ambiental no es poden abordar des de l’acció d’una única organització. Tant l’ambició que caracteritza els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com les interconnexions que existeixen entre aquests i el seu caràcter integrat, fan necessària la mobilització i la suma d’esforços de tots els agents. Així ho constata l’ODS 17- Aliança pels Objectius.

A fi de contribuir a la consecució dels disset ODS i les fites que els desenvolupen, el Govern de la Generalitat de Catalunya va assumir la responsabilitat de confeccionar un Pla Nacional per a la seva implementació que, incloent 900 compromisos programàtics a nivell català i a escala internacional, va ser aprovat el mes de setembre de 2019. D’altra banda, i responent a un mandat del Parlament, va elaborar el document de bases d’un Acord Nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, l’acte de signatura del qual va tenir lloc el 21 de febrer de 2020.

Avui el Govern té l’encàrrec d’impulsar i dinamitzar l’Aliança Catalunya 2030, una gran coalició de país adherida per institucions públiques i privades del territori, que havent subscrit aquest acord, estiguin disposades a treballar de forma conjunta, transversal i responsable a favor del desenvolupament sostenible. Sens dubte, l’Aliança pot esdevenir un marc de referència des d’on reconstruir Catalunya en clau de sostenibilitat davant dels impactes socio-econòmics negatius de la Covid-19.
 

  • Com poden els membres de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI) ajudar, individualment i col·lectiva, a dinamitzar l’Aliança Catalunya 2030 en el context de la nova realitat derivada de la pandèmia?

  • Quins són els compromisos concrets d’actuació col·laborativa que la Plataforma CTI pot adoptar per contribuir a atenuar els danys de la crisi? Amb quina temporalitat poden aquests ser programats? Què impliquen en termes de coordinació de recursos humans i financers? Com establir un sistema de monitoratge basat en indicadors i mètriques que permeti avaluar-los i retre comptes sobre l’estat del seu compliment?


Debat

19:30
29 Octubre

Presentació de la declaració de les VI Jornades Catalunya Futura “Un compromís conjunt per fer efectiva l’Agenda 2030 a Catalunya”

  • Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i director de la Global University Network for Innovation (GUNi)
  • Anna Terrón, directora de la Fundación Internacional y para Iberoamérica de Administración y Políticas Públicas (FIIAPP)
20:00
29 Octubre

Cloenda de les VI Jornades Catalunya Futura

  • María José Figueras, presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
  • Antoni Vila, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa” (pendent de confirmar)
  • Bernat Solé, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de la Generalitat de Catalunya (pendent de confirmar)
20:15
29 Octubre

Còctel de comiat