• Contacte
Entrevista Joan Canadell
Gener 20, 2020

Joan Canadell: “Estrènyer les relacions entre l’empresa i la universitat és cabdal per encaixar millor l’oferta formativa i de recerca amb les necessitats reals de les empreses”

Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell General de Cambres de Catalunya

Joan Canadell i Bruguera (Barcelona, 1967) és president de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell General de Cambres de Catalunya. En motiu de l’elecció de l’Agenda 2030 de Nacions Unides com a tema central del monogràfic de la darrera Memòria econòmica de Catalunya, des de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI) l’entrevistem sobre les accions i mesures que les dues insitucions que representa estan impulsant per tal d’incrementar la contribució de les empreses catalanes a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i de teixir aliances entre els diferents actors en línia amb l’ODS 17.

  • La darrera edició de la Memòria econòmica de Catalunya conclou, a partir d’una enquesta elaborada per l’Idescat a més de 1.500 empreses catalanes, que ja hi ha un percentatge destacat d’empreses (el 41,3%) que afirmen haver introduït canvis en el seu model de negoci per donar resposta al repte del desenvolupament sostenible però que el grau de coneixement específic de l’Agenda 2030 entre el sector empresarial encara és baix (només el 39,5% la coneix i el 84,7% diu que manca informació sobre els ODS). Quines accions de sensibilització estan promovent la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consell General de Cambres de Catalunya a fi de donar a conèixer i fomentar bones pràctiques alineades amb l’Agenda 2030 entre les empreses catalanes?

Entre les moltes accions que s’estan desenvolupant des de la Cambra de Barcelona i/o les cambres catalanes per avançar en el compliment de l’Agenda 2030 en vull destacar quatre.

La primera és l’Observatori Dona, Empresa i Economia que té com a finalitat contribuir a la igualtat de gènere en el món econòmic i empresarial, i que s’alinea amb l’ODS 5 (Igualtat de gènere). La segona és la Plataforma Residurecurs, gestionada pel Consell de Cambres, que facilita la circularitat de l’economia mitjançant la reintroducció del que abans eren residus al sistema productiu. Amb aquesta iniciativa participem en l’assoliment de l’Objectiu 12 (Consum i producció responsables) i també del 6 (Aigua neta i sanejament) i del 13 (Acció climàtica). La tercera és el programa d’adhesió de les empreses turístiques al “Compromís per a la sostenibilitat turística Biopshere” que es recolza en una metodologia pròpia generada sota el paraigües de la certificació internacional Biosphere (reconeguda per l’Organització Mundial del Turisme i el Global Sustainable Tourism Council) i basada en els 17 ODS de les Nacions Unides. Finalment, la quarta actuació que vull subratllar és el programa de gestió de pràctiques de FP que promou el Consell de Cambres i que facilita les estades formatives d’alumnes en centres de treball. Aquesta actuació, que en el darrer curs ha facilitat més de 100.000 estades d’alumnes en unes 30.000 empreses, és coherent amb l’ODS 4 (Educació de qualitat) i l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic).

També voldria recordar la participació del Consell de Cambres en el programa Respon.cat, una iniciativa empresarial que va néixer fa cinc anys en el sí del Consell i que el 2015 va obtenir personalitat jurídica pròpia com associació empresarial. Respon.cat i les empreses membres estan compromeses amb els ODS tot presentant una visió molt transversal que integra aspectes socials, ambientals, laborals, econòmics i de bon govern. Ens podem felicitar, doncs, d’haver ajudat a crear un instrument mitjançant el qual les empreses catalanes poden col·laborar entre elles per a l’assoliment dels ODS.

  • Quines mesures té previst aplicar en el si de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell General de Cambres de Catalunya per tal de contribuir a la consecució dels ODS?

La Cambra de Comerç de Barcelona, amb el suport de totes les cambres catalanes, va presentar el mes d’octubre el Projecte Catalunya 30/40 que marca els principals eixos que defineixen la Catalunya que volem per a l’any 2040. La major part d’aquests eixos estan alineats amb ODS de Nacions Unides. Per exemple, els eixos “Màxima internacionalització de l’economia” i “Model econòmic d’alt valor afegit amb salaris dignes”, estan alineats amb l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic); l’eix “Formació com a clau de futur”, amb l’ODS 4 (Educació de qualitat); els eixos “Impuls a la creativitat, la innovació i el talent” i “Impuls a l’emprenedoria i a les start-ups”, amb l’ODS 9 (Indústria, innovació i infraestructures); i, finalment, els eixos “Sostenibilitat i RSE, base de futur” i “Sobirania energètica basada en renovables”, amb l’ODS 7 (Energia neta i assequible) i l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles).

  • Un dels principals vectors de les iniciatives promogudes per la Plataforma CTI és el foment d’aliances entre els diferents actors en línia amb l’ODS 17. Com creu que podríem estrènyer les relacions entre l’empresa i la universitat, així com entre altres agents com l’administració pública i la societat civil, en el marc dels esforços per a l’acceleració de l’Agenda 2030?

Estrènyer les relacions entre l’empresa i la universitat és cabdal per encaixar millor l’oferta formativa i de recerca amb les necessitats reals de les empreses. Per aquest motiu, a l’Especial de la Memòria econòmica de Catalunya 2017, titulat Relació Universitat-Empresa, vam publicar els resultats d’una enquesta feta a gairebé 3.000 empreses catalanes sobre aquesta qüestió.

Els resultats mostraven que, en general, la valoració que fan les empreses sobre el grau de satisfacció de les competències i coneixements de la població amb estudis universitaris és positiva. La valoració més alta es dóna en les competències digitals i els coneixements teòrics, i la més baixa en el nivell de coneixement d’anglès i de coneixements pràctics. Això últim ve a reforçar la importància d’incrementar les pràctiques en els estudis universitaris.

L’enquesta també va permetre copsar el baix grau de col·laboració que existeix entre l’empresa i la universitat. Només el 26,8% de les empreses col·labora d’alguna manera amb la universitat, principalment, acollint estudiants en pràctiques (ho fan el 24% de les empreses catalanes) o bé utilitzant les borses de treball (ho fan el 14,2% de les empreses).

Per tot plegat, pensem que cal establir incentius i motivar les empreses perquè participin més activament en els programes de pràctiques i en els projectes de recerca i innovació, sobretot, en les mitjanes i grans empreses on aquest hauria de ser un dels objectius centrals en el seu compromís amb la societat. En aquest sentit, les diferents cambres participen en diversos plantejaments de foment de la relació universitat empresa però ens agradaria donar a aquestes iniciatives una dimensió més universal que trenqui els compartiments territorials de cooperació.