• Contacte
Arnau Queralt butlleti
Juliol 16, 2020

La Covid-19, un obstacle o un trampolí per a l’Agenda 2030?

El dia 11 de març de 2020, amb 118.000 casos confirmats i 4.291 persones mortes arreu del món, l’Organització Mundial de la Salut va declarar que la COVID-19 passava a ser considerada una pandèmia. En el moment d’escriure aquest article, quatre mesos després, el nombre de casos i de defuncions s’eleva, respectivament, a 13.554.477 i 584.124[1], i continuen creixent.

Estem, sense cap mena de dubte, davant d’una de les situacions més complexes de la història recent del nostre planeta. No es tracta només d’una pandèmia en termes de salut, sinó d’una crisi composta o múltiple. És a dir, una suma de crisis que conflueixen –com a causa, conseqüència i/o com a catalitzador– en un mateix moment: una crisi de salut humana, una crisi de pèrdua d’integritat de la biosfera, una crisi derivada de la falta de preparació davant d’un risc de pandèmia ja anunciat, una crisi de desigualtats socials, una crisi del model actual de globalització, una crisi derivada de problemes estructurals en els sistemes econòmics i socials de molts països, etc.

Durant les darreres setmanes, nombroses institucions han publicat informes sobre l’impacte de la COVID 19 sobre els ODS[2]i [3], tot just quan es compleixen 5 anys de l’aprovació de l’Agenda 2030 per part de Nacions Unides i s’ha entrat en una dècada que hauria de ser decisiva per a l’assoliment dels ODS. Podem extreure’n uns quants elements comuns: la COVID 19 ha impactat de forma directa –i negativa- en la majoria dels ODS i ha provocat un retrocés molt important en els avenços que alguns països havien fet per assolir-los.

Tots ells coincideixen en destacar la importància d’utilitzar l’Agenda 2030 com a full de ruta per a recuperar-nos d’aquesta crisi sistèmica, opinió que es veu contrarestada per veus que també s’han aixecat durant les darreres setmanes  i que apunten que la COVID-19 ha posat en un segon terme l’Agenda 2030 i els esforços per assolir els ODS. Aviat podrem veure resposta, de ben segur, la pregunta formulada en el títol d’aquest article.

En quasevol cas, el 14 d’abril de 2020 el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) va publicar el posicionament “Una pandèmia, moltes lliçons i 17 objectius que no podem posar en quarantena”[4], on destacava que tot i la irrupció de la COVID-19 els ODS continuen plenament vigents i que en un moment on l’expansió de pandèmia, accelerada per desequilibris ambientals, ha impactat directament sobre qüestions essencials de l’estat del benestar, els 17 ODS de l’Agenda 2030 poden ser una brúixola per orientar-nos a l’hora de superar l’actual crisi, millorar la nostra resiliència com a societat i beneficiar el planeta.

Això es tradueix en impulsar polítiques de reactivació ambicioses, transformadores, i dotades de finançament suficient, pensades des d’una lògica de sostenibilitat. Com apuntava el CADS en el seu posicionament, la recuperació d’aquesta situació ha de passar per l’aplicació de criteris de sostenibilitat en el model de producció i consum, garantint una economia circular, neutra en carboni, que contribueixi a assolir els acords de París sobre canvi climàtic i a revertir el procés accelerat de pèrdua de biodiversitat. Una economia que promogui el treball digne, sigui inclusiva i que, per tant, no deixi ningú enrere, tenint ben present que la població vulnerable socialment és la que més pateix les conseqüències d’episodis convulsos com el que estem vivint i que cal trobar solucions estructurals a problemes com la manca d’accés a l’habitatge, l’economia submergida, el creixement de la taxa d’atur i la temporalitat en la contractació. Aspectes, tots ells, que trobem recollits a l’Agenda 2030.

Acabo amb un darrer apunt d’optimisme moderat: la lluita contra la pandèmia ha activat, en un temps molt curt, elements tan essencials com la innovació, la col·laboració publicoprivada sense ànim de lucre, la solidaritat ciutadana a gran escala, i canvis de conducta socials i individuals de gran transcendència. Tots aquests elements són, sense cap mena de dubte palanques de canvi que necessitem per assolir els ODS.

La Covid-19, un obstacle o un trampolí per a l’Agenda 2030? Per mi, la resposta és clara.


[1] https://coronavirus.jhu.edu/map.html (darrera consulta: 16 de juliol de 2020).

[2] Sachs, J., Schmidt-Traub, G., Kroll, C., Lafortune, G., Fuller, G., Woelm, F. 2020. The Sustainable Development Goals and COVID-19. Sustainable Development Report 2020. Cambridge: Cambridge University Press.

[3] https://www.un.org/development/desa/dpad/publication/un-desa-policy-brief-78-achieving-the-sdgs-through-the-covid-19-response-and-recovery/

[4] http://cads.gencat.cat/web/.content/opinio/articles/Document-de-posicionament-del-CADS-sobre-la-COVID-19.pdf