• Contacte
M.J Figueras web
Maig 22, 2020

La crisi de la Covid-19 i la necessitat d’una resposta coordinada entre actors

María José Figueras, presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

Diuen que tota crisi pot convertir-se en una oportunitat per aprendre dels errors del passat i, així, construir un futur millor. La crisi de la Covid-19 (crisi sanitària emmarcada en una situació d’emergència climàtica, energètica, migratòria, econòmica i social) arriba en un moment cabdal en què tot just encetàvem una nova dècada batejada com la Dècada d’Acció per a l’Assoliment de l’Agenda 2030, atesa la urgència d’accelerar la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) adoptats l’any 2015 per les Nacions Unides sota el lema de “no deixar ningú enrere” i amb la missió d’erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat de tots.

Contràriament, tal com constata l’informe Shared Responsability, Global Solidarity: Responding to the socio-economic impacts of COVID-19, recentment publicat per les mateixes Nacions Unides, la pandèmia està demostrant tenir un impacte negatiu sobre el progrés aconseguit per als diferents ODS. No obstant això, hem pogut constatar que alguns ODS, com els vinculats al planeta (ODS 6, 13 i 15) han vist com l’impacte del confinament els beneficiava: menys contaminació de l’aigua, menys emissions de gasos, etc.). Per tant, l’Agenda 2030 no només no ha perdut la seva vigència sinó que avui s’erigeix com un full de ruta compartit, més necessari que mai, que ens ha de conduir cap un futur més sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental.

En la lluita contra el virus, s’ha posat de manifest que, arreu, cal fer una aposta decidida per avançar en la recerca científica, la tecnologia i la innovació així com en l’educació de qualitat, temàtiques que s’han de prioritzar dins l’agenda política i materialitzar en l’increment de partides pressupostàries concretes. A més, s’han fet evidents les virtuts de la col·laboració público-privada experimentada entre administracions públiques, empreses, universitats, centres tecnològics i instituts de recerca, per exemple, a l’hora de fabricar màscares i ventiladors, augmentar el nombre de tests disponibles i donar continuïtat a l’educació de nens i joves a través d’eines digitals.

La Plataforma Coneixement Territori i Innovació (Plataforma CTI) és una iniciativa creada l’any 2013 per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), la Generalitat de Catalunya, ”la Caixa” i les principals associacions empresarials -PIMEC i Foment del Treball-, amb l’objectiu de fomentar el progrés social, la competitivitat econòmica i la vitalitat cultural de Catalunya, mitjançant cooperació estable entre els agents de la societat del coneixement. És en aquest sentit que la plataforma ara ha d’esdevenir un marc de reflexió, anàlisi i treball conjunt per contribuir a pal·liar els danys en els àmbits econòmic i social de la crisi de la Covid-19, amb un ferm compromís amb l’Agenda per al Desenvolupament Sostenible i posant una especial atenció a l’ODS 17 per a la construcció d’aliances significatives.  

Aquesta tasca de reflexió i anàlisi es contextualitza dins d’un marc referencial de reconstrucció més ampli, com és l’Aliança Catalunya 2030, una gran coalició de país promoguda pel Govern de Catalunya. L’Aliança està integrada per institucions públiques i privades de tot el territori (entre les quals, la majoria dels membres de la Plataforma CTI) que, havent signat l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, el passat mes de febrer es disposaven a compartir recursos i impulsar iniciatives a favor de l’Agenda 2030. No deixem que aquesta pandèmia enredereixi els plans de l’Aliança.

I és que no hi ha dubte que la sortida de la Crisi de la Covid-19 passa per una resposta global basada en l’acció concertada de tots els països i de tots els actors, vinguin del sector que vinguin (institucions internacionals; governs estatals, regionals i locals; companyies, patronals i sindicats; comunitat acadèmica i investigadora; societat civil organitzada; i ciutadania). Del nostre enginy, solidaritat i capacitat de coordinació en dependrà el nostre destí i el de les generacions futures. Comptem que tots plegats podrem estar a l’alçada de les circumstàncies.