25 setembre 2018

El dijous 20 de setembre es va reunir un primer grup d’experts amb l'objectiu d'incloure els seus punts de vista i consensuar l'Agenda d'Innovació Social de Catalunya 2018-23. L’Agenda pretén ser un punt de partida per al debat, la reflexió i la confluència dels diversos actors involucrats en la innovació social a Catalunya —institucions públiques, empreses privades, organitzacions del tercer sector i universitats—. D’aquesta manera es vol estimular tant la reflexió com l’acció entorn la cohesió social i la pobresa a Catalunya per tal de fer-hi front amb respostes innovadores.

La Plataforma Coneixement, Territori i Innovació, impulsada per l’ACUP, en el marc de les Jornades Catalunya Futura celebrades el 2017 a Poblet, es va comprometre a promoure l’Agenda Social de la Innovació a Catalunya, 2018-2013 que ha de complementar l’Agenda de la Innovació i la Competitivitat de Catalunya 2015-2020, presentada el desembre de 2016. La presentació pública de l'Agenda Social tindrà lloc al gener de 2019, en el seminari internacional de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació PCTI.

Entre la vintena d’experts reunits hi havia representants de les universitats com els professors Quim Brugué de la UdG; el secretari general de Respon.cat, Josep M. Canyelles; el subdirector de la Taula del Tercer Sector, Toni Codina; Marta Cortijo del departament d’Economia; Pilar Garcia del Consell Comarcal i la Xarxa Innovació Social del Vallès; Javier Martínez, assessor de l’àrea d’innovació social de l’Institut Cerdà; Pastora Martínez, vicerectora de Globalització i Cooperació; Maria Salamero d’Aqualogy; Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa i Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’ACUP.

 

L’Agenda serà un espai de confluència, de debat i col·laboració que permetrà als diversos actors sortir de les seves dinàmiques pròpies i compartir tant el diagnòstic de present com les estratègies de futur. Es tracta, en definitiva, d’un document obert que vol convertir-se en un punt de partida amb l’objectiu principal d’estimular respostes davant d’un context social que, de manera simultània, ha transformat les nostres societats i ha disminuït l’efectivitat de les respostes que hem utilitzat per construir allò que havíem anomenat ‘l’estat de benestar’.