Workshop "Coneixement com a motor econòmic: el cas d’Israel"
28 octubre 2013
PLATAFORMA CTI

Amb el títol Coneixement com a motor econòmic: el cas d’Israel, l’ACUP i la Secretaria d’Universitats i Recerca van organitzar el passat 2 d’octubre de 2013 un seminari centrat a conèixer els instruments i les pràctiques de transferència del coneixement i la tecnologia a Israel. El programa de la jornada analitzava, d’una banda, el sistema de transferència i valorització de la recerca a través de la cadena de valor de la innovació i explicat pels diferents agents que hi intervenen. Així, es va poder saber quines són l’experiència i l’activitat de transferència i valorització des de les empreses universitàries de transferència, les empreses de capital de risc, les organitzacions de suport a l’emprenedoria i  les agències públiques de promoció de la innovació. D’altra banda, es van analitzar els elements del sistema de transferència i innovació d’Israel que es podrien traslladar a Catalunya.
Per a mostrar la importància del «model d’innovació israelià», val la pena recordar que Israel ocupa els primers rànquings mundials en els principals indicadors de recerca, innovació i competitivitat. Per donar-ne tres dades, Israel és el país amb més inversió en recerca sobre el PIB (4,4%), el tercer país mundial amb empreses que cotitzen al Nasdaq i té la xifra d’inversió dels fons privats d’inversió en activitats intensives en coneixement més alta del món (170 € per capita).

Durant el seminari, els ponents van proporcionar les claus per a entendre l’èxit del «model d’innovació israelià». En primer lloc, la recerca en l'àmbit universitari és orientada a l’explotació dels resultats. El sistema de recerca acadèmic recolza en les empreses de transferència de les universitats que tenen com a missió facilitar que totes les empreses puguin accedir al coneixement i que els investigadors se centrin en la recerca. Les empreses de transferència basen la seva activitat en dos eixos: d’una banda, parteixen d’un dossier de tecnologies comercialitzables i patentables per a diverses aplicacions, i de l’altra, tenen una actitud clarament proactiva en la comercialització.

En segon lloc, existeix un clar suport institucional. Des de l’Administració pública s’articulen estratègies per a facilitar el finançament de la recerca i el desplegament d’eines i incentius que pretenen cobrir  l’abisme («vall de la Mort») que hi ha entre la recerca i el mercat. Les institucions públiques també juguen un paper essencial a l’hora de reforçar els lligams entre organitzacions líders nacionals i internacionals.

En tercer lloc, la cultura emprenedora juga un paper important en el model d’innovació israelià i és transversal a la societat. Aquest element es fa palès en dos exemples: primer, l’existència de xarxes d’emprenedors consolidats, d’èxit i amb experiència, que tutoritzen els nous emprenedors; segon, l’existència d’instruments i fonts de fiançament públiques i privades (especialment capital risc en totes les etapes de l’activitat emprenedora).

Pel que fa als aspectes del model israelià traslladables eventualment a Catalunya, es van destacar dos elements: l’enfortiment de la cultura emprenedora i l’establiment de xarxes locals i internacionals de cooperació. Els participants de la taula rodona que va tractar aquest aspecte, van expressar el compromís de les institucions catalanes i israelianes de reforçar els vincles entre tots dos territoris per tal de definir estratègies de col·laboració que permetin avançar en aquests dos aspectes.