20 febrer 2014
Herbert Tutschner, cap de departament, Federal Institute for Vocational Training (BBIB)

El BIBB va ser fundat l’any 1970 d’acord amb la Llei de foment de la formació professional. Per consegüent, té més de quaranta anys d’existència com a institució federal consagrada a la política, la ciència i la pràctica de la formació professional.

Les funcions del BIBB són (a tall d’exemple):

  • Analitzar l’evolució de les estructures en el mercat de places de formació professional i en el perfeccionament professional.
  • Experimentar noves vies en la formació professional i el desenvolupament continu, i modernitza professions que s’aprenen per mitjà de la formació i el perfeccionament professional.
  • Analitzar la formació professional mitjançant comparacions internacionals.

Així, en l’apartat 4 «Normatives de formació professional», per exemple, s’ocupa de dissenyar noves professions reconegudes i normatives per a la formació contínua, i també de modernitzar les professions existents. Aquest procés es duu a terme conforme als avenços de la investigació sobre el desenvolupament de les qualificacions i en estreta coordinació amb els agents socials. En el marc de la posada en pràctica, s’elaboren especificacions sobre les normatives de formació professional i de formació contínua, i s’avaluen vies de formació i procediments d’exàmens.

Una de les principals funcions del BBIB és preparar el contingut de les normes de formació per a unes 340 ocupacions (ocupacions reconegudes per l’Estat) en el sistema dual. El BIBB elabora esbossos de normes en col·laboració amb experts en pràctiques de formació professional, que són delegats pels treballadors i els sindicats. Moltes de les clàusules fixades en la Llei de formació professional per a regular la formació professional inicial es basen en acords que s’han desenvolupat amb el temps i han estat provats en pràctiques de formació professional. Les normes de formació són publicades pel Ministeri Federal responsable (generalment el Ministeri Federal d’Economia i Tecnologia), que actua conjuntament amb el Ministeri Federal d’Educació i Recerca (BMBF).

Aquest sistema s’anomena dual perquè la formació s’imparteix en dos àmbits d’aprenentatge diferents: en una empresa i a les escoles professionals. L’accés a la formació de sistema dual (aprenentatge) no depèn formalment de l’obtenció del títol de batxillerat; com a norma, a Alemanya, la formació professional inicial és oberta a tothom. Els joves (estudiants o aprenents) signen un contracte d’aprenentatge amb l’empresa (anomenada «empresa de formació») que imparteix la formació professional inicial en un ofici reconegut per l’Estat, que requereixi una formació oficial, per un període estipulat (generalment de tres anys).

Hi ha cinc característiques distintives que fan atractiva la formació tècnica dual alemanya. Són les següents:

  • «Estreta col·laboració entre l’Estat i la indústria. L’Estat i la indústria comparteixen la responsabilitat pel que fa a la formació tècnica. Els agents socials i les organitzacions de cambres tenen una posició forta en les polítiques de formació tècnica professional.
  • Aprenentatge durant el procés laboral. La combinació d’aprenentatge durant la situació laboral real amb l’aprenentatge teòric és el millor camí per al desenvolupament de la competència professional.
  • Acceptació dels estàndards nacionals. En tot el territori federal s’apliquen reglamentacions uniformes per a la formació tècnica i els estàndards professionals de formació i d’examen vigents allà.
  • Personal de formació qualificat. Els formadors que hi ha a les empreses són treballadors amb una qualificació pedagogicoprofessional. El Reglament d’aptitud de formadors (AEVO) regula quines són les condicions per a ser reconegut com a formador segons la Llei de formació professional. Els professors de les escoles de formació professional són pedagogs experts.
  • Investigació i assessorament institucionalitzats. La investigació de la formació i del mercat laboral fomenta la contínua adequació de la formació professional al desenvolupament tècnic, econòmic i social.»

Sobre el debat de si cal transferir o discutir les condicions de transferència del sistema dual, per què i com, o bé si s’han de combinar sistemes (en el procés de transferència) però no pas exportar un sistema, caldria tenir en compte els respectius antecedents d’alguns elements constitutius  del sistema dual, com ara els següents:

  • El marc legal (Llei de formació professional [BBiG]).
  • L’objectiu orientat a una feina d’aprenentatge reconeguda per l’Estat (Beruf): aptitud per a l’activitat professional com a perfil per a treballadors capacitats que siguin flexibles, qualificats i amb mobilitat.
  • Aprenentatge i entrenament sincronitzat recíproc en el marc del principi dual.
  • Formació professional en estreta col·laboració i responsabilitat entre l’Estat (Govern federal) i el sector econòmic (agents socials, és a dir, les organitzacions de treballadors i els sindicats).
  • Finançament compartit de la formació professional.
  • Formació professional com a mitjà per a aconseguir objectius individuals, socials i econòmics.
  • Qualificació del professorat (escoles professionals) i del personal formador (empreses).
  • Equilibri entre estandardització i flexibilitat.
  • Acceptació de la formació professional per part de la societat civil.

Vegem tot seguit alguns dels futurs requisits per a la formació professional alemanya pel que fa al sistema dual:

  • «Canvi demogràfic. Alemanya ha superat els màxims de demanda de formació i ha d’afrontar unes xifres descendents quant a candidats. Els càlculs més recents mostren que, a Alemanya, d’acord amb el nombre regressiu de graduats d’escoles d’educació general, abans de l’any 2020 faltaran aproximadament un milió de joves qualificats. El nombre de persones que estan potencialment a la disposició del mercat laboral es reduirà gairebé en 3,5 milions abans del 2025.
  • Internacionalització i globalització. Cada vegada hi ha més empreses petites i mitjanes que tenen socis comercials i clients a l’exterior. Per aquest motiu les competències interculturals i internacionals s’utilitzen cada cop més i s’han de transmetre en el marc de la formació.
  • Maduresa educativa dels aprenents. Hi ha discrepàncies entre les exigències de les empreses i el perfil de rendiment dels joves, com també entre els desigs d’aquests i les ofertes professionals de les empreses.
  • Permeabilitat i equivalència. Cal integrar més formació general, formació tècnica i formació universitària. L’increment de la valoració de la formació tècnica mitjançant la revaloració de la qualificació de Meister (mestre) en el marc alemany de qualificacions (DQR) i l’equiparació d’aquesta amb el diploma de Bachelor obtingut a la universitat hi contribueixen.»

 

Referències:

  • BIBB, Info, Bonn, desembre 2010.
  • Friedrich Hubert ESSER, El paper de l’economía en la formació tècnica alemana, BIBB, Bonn.
  • EULER; SEVERING, Das Duale System in Deutschland - Vorbild für einen Transfer ins Ausland?, Bielefeld, 2012.
  • Friedrich Hubert ESSER, El paper de l’economia en la formació tècnica alemanya, BIBB, Bonn.