Ferran Adrià al Seminari Itnernacional "Coneixement i Territori"
28 octubre 2013
PLATAFORMA CTI

El Seminari Internacional “Coneixement i Innovació”, celebrat el passat dia 1 d’octubre de 2013, va permetre fer un pas endavant en la missió de reflexió i debat que té encomanada la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació. Es tracta de la primera edició d’aquest format, que té com a objectiu exposar bones pràctiques temàtiques en l’àmbit internacional que permetin aprofundir en el debat a casa nostra. En aquest cas, el tema era la interrelació del coneixement i el territori, o, dit d’una altra manera, com des de l’àmbit local i regional es poden estimular les activitats innovadores i intensives en coneixement que potenciïn el desenvolupament econòmic i social implicant-hi els agents de la innovació.

El seminari es va articular en tres moments. El primer va plantejar els elements centrals del panorama general de la innovació. D’una banda, Ferran Adrià, de la Fundació El Bulli, va emmarcar els conceptes clau de l’actitud innovadora essencial per a crear una societat que impulsi l’emprenedoria i la generació d’idees i projectes econòmics i hi doni suport. D’altra banda, Enrique Torres, de Siemens España, va abordar els conceptes des de la perspectiva de com una empresa pot contribuir al desenvolupament territorial mitjançant un enfocament de negoci centrat en la innovació. En aquest sentit, ressaltà tres aspectes clau per a la innovació i que es poden aplicar tant per a empreses com per a territoris: cal ser excel·lents en algunes coses, poques, ràpids en el procés d’innovació, i cal integrar els socis de les organitzacions en aquest procés d’innovació.

El segon moment del seminari va tenir com a protagonistes quatre territoris on la innovació és intensiva i clau per a la competitivitat i el progrés: Massachusetts, Israel, Baden-Wurttemberg i el País Basc. Tots tenen continuïtat en el relat de la innovació. En primer lloc, la innovació territorial recolza en una acció pública ferma i decidida, que es concreta a través de recursos suficients per a promoure-la en el si de les empreses i les xarxes de cooperació i internacionalització. En segon lloc, aquests tipus d’innovació tenen com a base un sistema de coneixement sòlid: sistema educatiu i de formació professional de qualitat, universitats de referència, centres i infraestructures de recerca, capital humà altament qualificat. En tercer lloc, calen instruments i organitzacions que actuïn d’interfases entre els agents implicats en l’ecosistema d’innovació. I en quart lloc, la innovació, en un sentit ampli, va més enllà de l’estricta innovació tecnològica. Perquè sigui possible, cal enfortir la cultura innovadora, els referents culturals (emprenedoria en un sentit ampli, capacitat d’assumir riscos) i un sistema educatiu que l’alimenti.

El tercer moment que va propiciar el programa del seminari fou el debat, d’una banda, sobre els reptes de l’agenda d’innovació a Catalunya, i, de l’altra, sobre el rol de les polítiques públiques multinivell per a afavorir la innovació. El primer d’aquests dos elements va tenir com a protagonistes representants dels diversos àmbits de l’ecosistema d’innovació de Catalunya. La principal conclusió de l’intens debat generat va ser que, malgrat que la situació econòmica actual contamina qualsevol agenda, cal anar més enllà d’una millora de l’impacte de la innovació i apostar per una política d’innovació. Cal situar els indicadors d’innovació al nivell de les principals regions europees en aquest àmbit. Si hem estat capaços d’estar a l’alçada d’Europa en els indicadors de recerca, també podem estar-ho en els d’innovació.

El rol de les polítiques multinivell va permetre recollir l’anàlisi històrica del desenvolupament econòmic de Catalunya de la mà del president Jordi Pujol, així com també recollir les perspectives sobre el paper dels diferents nivells de les institucions públiques de la mà de representants del Govern de la Generalitat, de la Comissió Europea i de l’OCDE. En aquesta discussió hi van ser presents dos elements: el primer, la necessitat d’eliminar les barreres perquè les empreses innovadores accedeixin als centres de coneixement i hi col·laborin, i el segon, promoure la internacionalització dels agents de l’ecosistema innovador d’un territori.