Data publicació: 
31 agost 2016
Autor: 
Josep Gonzàlez i Sala, president de PIMEC

En l’època dels canvis tecnològics exponencials, dels canvis demogràfics emergents i d’una globalització 360º, els territoris han de fer front al repte de la lluita per la competitivitat; una lluita que els permeti mantenir una línia de progrés socioeconòmic. En aquest context, la innovació a les empreses és clau.


La idea recurrent del panorama empresarial dels pròxims anys és que les empreses que no aconsegueixin innovar estaran abocades a la desaparició. Catalunya sempre ha apostat per la innovació, ja sigui tecnològica o no tecnològica. Això és gràcies a les pimes catalanes que, amb la seva presència en el 99% del teixit empresarial, són un component essencial de l’skyline de la societat catalana del futur.


A PIMEC creiem en una transformació accelerada de l’ecosistema del coneixement català, que permeti que l’important esforç que s’ha dut a terme durant anys per dotar el territori d’un altíssim contingut científic, tecnològic i cultural es reinterpreti en clau pime. Es tracta que aquestes puguin apostar per una economia basada en el coneixement i la diversificació de l’oferta, enfront de la poc futurible opció d’una competitivitat basada en els baixos costos laborals. En aquest context, si volem una pime competitiva, Catalunya ha de ser un territori competitiu.


Peter Drucker, el filòsof de l’administració més destacat del segle XX, deia que “el que no es mesura, no es pot millorar”. Aquest pensament dóna plena validesa a la creació d’un instrument coral com és l’Agenda per a la Innovació i la Competitivitat, que neix amb la voluntat de fugir de les encotillades fórmules que fins no fa gaire desconsideraven els mesuraments de la innovació en el món de les pimes, especialment en el camp de la innovació no tecnològica i la innovació social.


És un document de partida, en el qual anirem millorant, de manera successiva, la capacitat de correlació amb el complex fenomen de la innovació, probablement menys estructurat que la recerca i el desenvolupament, però d’igual valor estratègic per a Catalunya.