Data publicació: 
19 juliol 2017
Autor: 
Josep M. Vilalta

(Publicat al Diari Ara l'11/07/2017)

El nostre país arrossega un seguit de problemàtiques socials que s’han vist agreujades en gran mesura en els darrers anys de crisi econòmica i financera: aspectes com les desigualtats socials (que han crescut), la pobresa (molt especialment la infantil), l’atur crònic (de forma dramàtica l’atur juvenil i la pèrdua, en bona part, d’una generació), la precarietat en el treball, l’envelliment de la població o la crisi de l’estat del benestar a causa del creixement alarmant del deute públic. Un seguit de reptes socials que cal atendre des dels poders públics i des del tercer sector. Amb determinació, amb instruments i recursos. Però també sovint repensant de soca-rel les polítiques públiques i introduint la innovació com a vector de canvi i transformació. A aquest panorama preocupant cal afegir-hi el context de canvi dràstic que estem vivint en molts àmbits: una nova economia que emergeix, tecnologies disruptives i aspectes com la robotització, el big data, l’economia digital i la globalització, que transformaran l’actual organització social, econòmica i qui sap si també la política.

Curiosament, la cultura política i econòmica imperants mantenen com a dos mons separats el de la realitat social i el de la innovació. Semblaria com si es tractés, sota la lògica predominant avui dia, de dues realitats paral·leles que no es toquen, no es comuniquen, seguint dinàmiques diferents i atenent problemàtiques o reptes distints. El món social tindria els seus paradigmes, els seus actors i realitats, i la innovació (entenent-la en un sentit ampli) atendria alhora altres realitats, més properes a l’economia, el coneixement i la formació.

El projecte que propugnem des de les universitats públiques és justament el de trencar aquesta lògica, que podríem titllar de perversa i certament inadequada. Defensem que la innovació i la competitivitat poden i han de tenir rostre humà. I, a la inversa, que la innovació social també pot aportar creixement econòmic, cohesió i resiliència pel bé del progrés col·lectiu i la competitivitat, fent evident que les desigualtats acaben xocant amb la mateixa democràcia i els valors col·lectius, tal com analitza l’economista Antón Costas.

És per tot això que des de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (que agrupa actualment les universitats i les principals organitzacions empresarials, institucions públiques i entitats el tercer sector) estem impulsant el que anomenem una agenda social de la innovació. Treballem aspectes com la capacitat transformadora de l’educació i la formació, en totes les seves etapes i formats, i molt especialment l’educació superior com a ascensor social i font d’innovació. Propugnem una recerca i una innovació responsables. És a dir, una recerca científica feta amb la societat i per a la societat, que integri alhora l’humanisme, la ciència i la tecnologia pel bé del progrés humà i social. Proposem trencar les barreres que separen el món social, el de la innovació i l’institucional, per tal de promoure espais de col·laboració, mitjançant el que en podem anomenar co-laboratoris que comparteixen missions, agendes i projectes pel progrés social i econòmic. Defensem que la política (com a espai de deliberació i de gestió dels afers col·lectius) sigui la que moduli les dinàmiques socials i la innovació tecnològica i la ciència. I creiem fermament que cal construir un relat social sòlid que doni fe dels beneficis immensos de la ciència, la tecnologia i el coneixement per a la societat i per a tots nosaltres. I que, alhora, faci evident que molts dels problemes que tenim plantejats com a societat són abordables (i poden ser solucionats) amb coneixement, recerca i innovació. Una ciència i una tecnologia dirigida des dels valors de l’humanisme i la societat democràtica avançada, tant a escala local com global.

Tal com he esmentat, en tot aquest panorama l’educació i la formació juguen un rol cabdal: una educació transformadora, que capacita les persones i les societats per fer-les més cultes, crítiques i preparades professionalment per fer front, entre d’altres, als reptes socials; amb les competències que demana una societat més dinàmica i complexa, i on la formació al llarg i ample de la vida ja és una realitat inqüestionable. Fem-ho possible: construïm una veritable agenda social de la innovació, que permeti el treball cooperatiu i permanent entre els diversos mons (sector públic, acadèmia, sector privat i tercer sector) per fer front als reptes socials greus que tenim com a país.