Data publicació: 
24 febrer 2015
Autor: 
Christopher Dottie, Managing Director Spain, HAYS

En analitzar les millores necessàries en el món laboral a Catalunya, cal ser realista pel que fa a la situació actual. La destrucció de feina durant els darrers set anys a Catalunya ha estat tan demolidora com a la resta de l’Estat espanyol. Hi ha tres milions menys d’ocupats a Espanya que en el 2008 i 589.000 menys a Catalunya (reduccions d’un 15% i un 16%); és a dir, una de cada sis persones ha perdut el seu lloc de treball. Per als menors de vint-i-cinc anys, la xifra es converteix en un de cada dos. L’1% de la població europea resideix a Catalunya, però també aquí hi ha el 2,6% de la desocupació del total de la població europea, amb dos de cada tres desocupats que fa més d’un any que no treballen.


És cert que la perspectiva comença a fer més bona pinta a causa dels creixement de PIB durant el darrer any, però encara som a anys llum d’on necessitem estar, i molt allunyats de la situació de diversos països veïns. Alemanya posseeix uns nivells rècord d’ocupació, i el Regne Unit té un taxa d’atur juvenil del 18%, comparat amb el 54% a Espanya. L’Organització Internacional del Treball estima que no es recuperaran els nivells d’ocupació d’abans de la crisi fins a l’any 2023. Els pressupostos del Govern espanyol disposen enguany d’uns estalvis de 4.500 milions d’euros per la reducció de prestacions a causa de l’excés de desocupats de llarga durada. Si no considerem que aquesta perspectiva sigui acceptable per a la nostra societat, haurem de fer més canvis. I el canvi no és gens fàcil.


Hem d’acceptar que avui dia els nostres negocis funcionen en un entorn globalitzat, i com diu Jack Welch, ex director executiu de General Electric, «si no tens avantatge competitiu, val més que no competeixis». Necessitem identificar i desenvolupar els motius per a invertir en els nostres productes i serveis i en la nostra societat. Un estudi de l’escola de negocis IMD detallava un rànquing de seixanta països per a aspectes relacionats amb la competitivitat, i cal dir que Espanya va acabar en 53è lloc quant a capacitat de gestió, en el 56è pel que fa al mercat laboral i en el 56è respecte a la capacitat d’idiomes. Es clau tenir clar què és el que fem bé.


El sector educatiu, a Espanya, és molt fort, i hi ha una població activa amb molts coneixements tècnics, generalment. Tanmateix, hi ha una diferència important entre les empreses i els centres de formació i educació. Set de cada deu aturats que hagin fet cursos gestionats pels serveis públics d’ocupació afirmen que no han percebut una millora d’ocupabilitat relacionada. Segons la Guia Hays 2015, una enquesta feta a 8.000 treballadors revela que el 29% d’aquests no tenen una feina relacionada amb la seva formació. Val a dir que, a Alemanya, les empreses són les que gestionen els cursos de formació professional, els quals tenen molt èxit, perquè, com diu el propi Govern alemany, «saben realment què requereix el mercat laboral».


Ens cal donar una nova forma al mercat laboral, i per això necessitem tenir en compte unes idees diferents. Com deia Albert Einstein, «la definició de bogeria és repetir les mateixes accions i esperar-ne uns resultats diferents». Per exemple, els serveis públics d’ocupació haurien d’intentar donar el mateix servei a tots els desocupats? Si el món laboral fos més dinàmic, es podria repartit el dolor d’una manera més equitativa? Un sistema controlat de minifeines ajudaria les persones sense experiència a tenir més facilitats per a ser contractades? L’actual sistema de representació de treballadors és el més escaient per al món modern? Hi ha alguna manera de fomentar l’autèntica col·laboració de tots els actors del mercat laboral i generar confiança i la força de la unió?


Les solucions són complicades, però tenim molts exemples de bones pràctiques en altres països que cal aprofitar. I una cosa és evident: no podem restar a l’expectativa, sense fer res, i encreuar els dits. La societat ens pertany a tots, i compartim la responsabilitat de treballar per una situació laboral saludable i productiva. I la podem aconseguir si tenim prou coratge.