Capital social e innovación en Europa y en España
Data publicació: 
28 octubre 2013
Autor: 
Fundación COTEC

La Fundació COTEC ha publicat un estudi que examina els aspectes sociològics de la innovació que analitza la relació entre el capital social i la innovació productiva. Aquest informe parteix d’un estudi anterior sobre la cultura de la innovació dels joves espanyols en el marc europeu i de la bateria d’indicadors sobre capital social que hi ha en l’àmbit Europeu i que permet la comparació.

L’estudi parteix de les següents definicions: d’una banda, entén com a capital social «el cabal de confiança existent en les relacions socials en general o en particular susceptible de ser aprofitat per produir béns individuals o col·lectius. Aquest capital es genera, és dipositat i es conrea, sobretot, en tres instàncies: les xarxes socials, les regles de joc o institucions i la cultura moral dels individus.» D’altra banda, defineix innovació productiva com la capacitat de «crear productes, processos, serveis o tecnologies i posar-los a disposició de la societat.

Així mateix analitza les característiques del capital social a les empreses, les famílies i les associacions, i en la societat entesa  sistèmicament per a esbossar la relació que tenen amb la innovació.

Pel que fa al capital social, que en principi seria el que tindria una relació més directa amb la capacitat d’innovació d’un territori, en treu dues conclusions. En primer lloc, per exemple, l’existència de relacions amb agents externs no comportarien més capacitat d’innovació en termes de resultats com ara patents. En segon lloc, els indicadors que mostren més capacitat d’innovació són els que fan referència a relació amb agents de països fora d’Europa.

Quant a les empreses, hi ha un apunt sobre la relació entre capital social i universitat. En aquest àmbit destaca dos elements:  la relació positiva de la crítica entre alumnes i professors, i la relació negativa que comporta l’endogàmia.

Un altre element que recull l’estudi és la relació entre cultura moral i innovació, en què la primera s’entén com la capacitat de mantenir compromisos recíprocs i la validesa generalitzada d’unes normes i uns valors determinats que els individus segueixen més o menys inconscientment. L’anàlisi dels indicadors d’aquests dos conceptes fan concloure als autors del document que el nivell espanyol és baix.

Com a elements transversals a l’estudi, els autors arriben a la conclusió que Espanya es troba en el grup de països l’estructura del capital social dels quals és menys procliu a la innovació productiva. A més a més, aquests indicadors mostren una tendència a mantenir-se estable força preocupant.

Aquesta conclusió i, concretament la invariabilitat que demostren els indicadors, fan que els autors a fer diverses recomanacions, com ara promoure canvis en la regulació laboral i del mercat d’habitatge per a fomentar la mobilitat i revitalitzar les xarxes socials, i també la formació professional de qualitat i un sistema universitari que faciliti l’especialització i la mobilitat d’estudiants, professors i investigadors.