Data publicació: 
12 febrer 2015
Autor: 
Organització de Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)

El passat mes novembre l’Organització de Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar la desena edició del seu informe de perspectives sobre ciència, tecnologia i indústria. Es tracta d’un document bianual que analitza l’evolució i les tendències clau de les polítiques de recerca i innovació dels països de la OCDE.

L’informe aprofundeix en els temes específics que figuren a l’agenda dels responsables de les polítiques d’innovació, com ara el paper dels drets de propietat intel·lectual i tecnologia dels mercats de llicència en el rendiment de la innovació, les polítiques per a fer repercutir els beneficis de la globalització de les empreses basades en recerca i innovació, els recursos humans per a la ciència i la tecnologia i l'avaluació de la política d'innovació, etc. Alhora, tracta d’una manera detallada les tendències en les economies emergents, entre les quals, les de la Xina, Rússia i Sud-àfrica.

Així mateix destaca les estratègies de diferents ecosistemes d’innovació per a incrementar l’eficiència dels esforços en un context de crisi econòmica i disminució de recursos. Aquestes estratègies se centren en àmbits com ara l’enfortiment de la capacitat de les universitats, la infraestructura de la recerca, l’obertura internacional en la captació d’investigadors estrangers i els incentius fiscals per a atreure centres estrangers d’R+D.

En general, aquests reptes són actualment objecte de les polítiques de ciència, tecnologia i indústria, i centren els esforços en benefici de les anomenades «illes d’excel·lència». Es tracta d’una aproximació més sistèmica al foment dels actius més destacats de la ciència i la innovació al territori.

En termes d’R+D empresarial, s’ha recuperat la taxa anual de creixement previ a la crisi, del 3% sostingut des de l’any 2011. Les perspectives de la inversió innovadora de les empreses han millorat en el 2014. En un context de demanda fluixa, les inversions se centren a millorar els processos i el producte sense incrementar la producció.

Pel que fa a l’R+D públic, s’observa l’augment del pes de les institucions d’educació superior. Si en el 2000 el pes que tenien en la inversió pública d’R+D era d’un 57%, en el 2013 va ser d’un 61%. La tendència en aquest àmbit és, en primer lloc, el creixent pes del finançament competitiu dels projectes i la disminució del finançament institucional; en segon lloc, l’objectiu principal dels esforços públics se centra en la transferència de coneixements i, en especial, en la comercialització dels resultats de l’R+D.
L’informe conté breus notes d’anàlisis i tendències dels països. En el cas d’Espanya, la majoria d’indicadors se situen per sota de la mitjana de l’OCDE, però en el rang intermedi. Concretament destaca el següents elements:
• Els esforços per a augmentar les competències i la formació dels recursos humans.
• S’estan reforçant les polítiques i els mecanismes, en termes d’excel·lència de la recerca i de les infraestructures, adreçats a incrementar l’impacte de les universitats i dels centres de recerca.
• Cal incrementar el suport a les empreses i l’accés a capital de risc.
• S’estan intensificant els esforços per innovar en els reptes socials i de la globalització, amb un clar èmfasi en la cooperació internacional.